Primer van aparÿixer els marcians. Després, l'imaginari col·lectiu, el nostre bagatge cultural, s'ha anat omplint, a poc a poc, de tota mena d'extraterrestres: amigables, hostils, estranyots, simpÃátics, fastigosos...
A l'espera d'aquest futur «contacte», tan anhelat per alguns com temut per altres, EL MEU GERMÃÇ ES UN MARCIÃÇ convida a trobar-se (o retrobar-se, per a aquells que ja han estat abduûts alguna vegada) amb tots aquests éssers de l'espai exterior. I ho fa a través de la poesia i l'humor, un llenguatge universal que, qui sap, potser també es parla a la galÃáxia d'Andròmeda o a Alfa Centauri.
Javier González i Lluûsot tornen a unir els seus talents després de El meu pare és un home llop per endinsar- se, aquesta vegada, en l'univers dels marcians i la ciÿncia-ficció. Javier hi posa la poesia i els jocs de paraules; Lluûsot els transforma en il·lustracions plenes d'imaginació i color.
